FELIÇ DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

L'onze de setembre els catalans commemorem la derrota de Catalunya davant les tropes de Felip V. L'any 1714 Barcelona va caure a les mans de les tropes de Felip V després de mesos de setge durant la Guerra de Successió. Aquests fets van significar el final de l'Estat Català dins la monarquia hispànica i conseqüentment l'abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.

La Diada Nacional de Catalunya és l’ocasió, cada any, per recordar que el nostre país continua aspirant a gaudir dels drets i dels reconeixements que corresponen als pobles lliures. L’11 de setembre de 1714 va suposar que les nostres llibertats nacionals quedessin hipotecades per una llarga repressió política i militar, va significar també l’eliminació de la nació catalana prohibint-ne la llengua i abolint-ne les institucions. Una repressió que va finalitzar quan al 1979 es va aprovar l’Estatut d’Autonomia per Catalunya, un Estatut que va néixer en part, d’una demanda massiva dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que van sortir al carrer per tal de recuperar la sobirania del poble català.

Ara tenim una nova eina, tenim un nou Estatut d’Autonomia, que si bé no és el màxim a què la nació catalana pot aspirar, sí que és un instrument que, sent millor que el de l’any 1979, ens ha de permetre convertir Catalunya en un referent de qualitat i prestigi.

Les forces polítiques d’aquest país hem de treballar, des de cadascuna de les administracions, per tal de convertir Catalunya en un referent de qualitat i de prestigi.

Estem davant d’uns moments on el país necessita solucions. Necessita, entre altres, disposar d’unes infraestructures que estiguin a l’alçada de les nostres necessitats. Necessitem que el país doni resposta a les necessitats que sorgeixen en els diferents àmbits: educació, sanitat, economia...

Però el país necessita sobretot un lideratge, un lideratge en molts sentits. Un lideratge del catalanisme: cal aprofitar els actius del catalanisme dels darrers anys, però alhora posar-los al dia i rellançar-los.

Un lideratge també econòmic: cal solucionar el dèficit econòmic que patim, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han de poder gaudir d’una qualitat de vida proporcional al seu esforç.

Un lideratge de la societat civil: els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han de tornar a creure en el país. Cal que individualment tothom percebi com milloren les condicions de vida futures i com Catalunya es converteix en un referent de prestigi i qualitat.

Però, especialment, cal un lideratge polític. Cal que hi hagi un líder que cregui en Catalunya i en les seves possibilitats de futur com a nació. Un govern que doni respostes als problemes quotidians i que vetlli perquè el país funcioni en tots els àmbits. Només així, reconstruint un país de prestigi i qualitat, els ciutadans creuran en el catalanisme i en els seus dirigents i recuperaran la confiança en el projecte del catalanisme.

L’11 de setembre de 1714 va suposar l’abolició dels nostres trets identitaris. Des de llavors Catalunya ha lluitat per recuperar el que tenia.

Ara tenim l’oportunitat, entre tots, de construir un projecte de futur. Un projecte que ha de partir des d’un lideratge fort des dels ajuntaments i ha de culminar amb un lideratge fort des del Govern de la Generalitat.