4/4/08

EL DEBAT DE L'AIGUA (per Duran i Lleida)


Abans del 9 de març resultava que no hi havia cap urgència en matèria d’aigua. Només algunes mesures de restricció que complien millor els particulars que l’Administració. Quan des de Convergència i Unió denunciàvem l’intent de transvasar aigua del Segre érem uns mentiders i se’n acusava de ser una colla d’irresponsables que, per motius electorals, intentàvem fer acusacions contra el govern.
Ara fa quatre anys que tots els que governaven a Catalunya eren antitransvasament. Poc temps abans, els ecologistes del govern català eren antidessaladors, com eren també antieòlics. De l’Ebre, no se’n podia tocar ni una gota d’aigua. Tothom sembla que esperava que l’aigua caigués del cel. Això sí, sense invocar la Moreneta perquè els ajudés a que plogués.
Doncs bé, ha passat el 9 de març i sabem que l’intent de transvasament del Segre era cert. Que CiU no mentia. Que el tripartit havia pactat amb el govern de l’Estat silenciar-ho fins que passessin les eleccions. Ara els ecologistes i la resta de partits del tripartit, contràriament a quan es tractava de transvasar l’Ebre, són favorables a transvasar aigua des de la capçalera d’un dels seus principals afluents. I fins i tot si cal transvasar-lo del riu, pagant als regants que tampoc no volien transferir aigua. Això sí, segons l’”enginyós” conseller de Medi Ambient que tenim, el transvasament ara pot ser provisional i desmuntable i, fins i tot, es pot fer per tren.
I del Roine, què?
L’últim que surti que apagui la llum.